L'any 1956, amb catorze anys i acabada la primera revàlida, havia d'escollir entre fer lletres o ciències a cinquè de batxillerat. El meu pare m'ho va preguntar i vaig escollir lletres. Em va dir que amb les lletres no em guanyaria la vida i em va matricular de ciències. En aquells temps i amb catorze anys no es podien discutir massa les decisions paternes. Un cop acabat el batxillerat vaig escollir la branca de química i uns quants anys més tard vaig acabar els estudis amb alguna altra especialització de la branca de ciències (Micobiologia i Fermentacions).
Al llarg de la meva vida professional, a poc a poc, però cada cop més, he anat decantant-me cap a càrrecs propers a les lletres (la vocació sempre és a dins teu). Avui i gràcies a la UOC, on estic cursant la llicenciatura d'Humanitats, estic immers en un viatge que em permetrà aconseguir aquella llunyana fita de l'edat de catorze anys. Vaig començar l'any 1998 a cinquanta-cinc anys i avui, ja amb seixanta-dos, he depassat els cent seixanta crèdits, més de la meitat del camí. Per a mi la UOC m'ha ajudat a omplir una mica més el got de totes aquelles coses que al llarg de la vida t'ajuden a ser feliç.
Si no passa res, he calculat que amb l'ajut d'una ja cada cop més propera jubilació, l'any 2009 hauré acabat els estudis.
M'hauria agradat molt que el meu pare hi hagués set present. A ell també li hauria agradat.