Fa anys, molts anys, quan jo era una noia jove, em vaig trobar amb dos fills i la feina de fer-los créixer i compaginar-ho amb la tasca de mestra. Sempre havia tingut un somni: el dia que el meu fill petit fes cinquè d'EGB jo tornaria a la universitat i faria la llicenciatura de Psicologia. Però el temps va anar passant i cada cop es feia més complicat anar a la UAB, fins que va néixer la UOC. Des del primer moment em va interessar, el temps implacable ha anat passant i si tot va bé el juny pròxim faré realitat el somni de fa vint-i-cinc anys.
Enhorabona a la UOC i a aquells qui amb ella hem pogut fer realitat algun dels nostres anhels.