Era un pensament que m'anava venint al cap cada vegada que feia anys, a partir dels vint-i-cinc sabia que podia fer l'accés a la universitat però no em decidia! Fins i tot estava a punt de caure en el desànim i en la conformitat, en l'acceptació total que no podria fer de gran el que no havia fet quan em tocava! Quan el meu cosí (consultor de la UOC) me explicà el funcionament de la Universitat no vaig dubtar-ho! Automàticament la meva autoestima es va multiplicar per cent. Era l'any 1999 (sembla ahir); ara em queden catorze assignatures per acabar la carrera de Psicologia! No puc entendre el procés de construcció de la meva identitat sense la UOC, no puc portar un ritme de vida quotidià que no tingui alguna cosa a veure amb la UOC! No puc connectar-me a Internet sense passar per la pàgina de la UOC!