No sóc graduat UOC i ni tan sols he aprovat encara un sol crèdit, però dec molt a la UOC i més encara a la Laura. Mai no ho he expressat. Gràcies a ella vaig entendre que la UOC és gran, molt gran, com diuen per allà. Transmet un no sé què que reconforta, és propera a tu i t'enamora. El gener del 99 m'operaven d'urgència d'un despreniment de retina seriós. Feia dos mesos que havia iniciat Filologia Catalana. No vaig poder continuar, però la Laura va estar molt propera a mi. No sóc gaire bo amb compensacions i agraïments i avui saldo el deute. Han passat 5 anys ja i avui torno a ser estudiant UOC i sabeu... RES NO M'OMPLE MÉS D'ORGULL.
