Pel setembre de 1996 vaig començar Psicopedagogia a la UOC i ara som al curs 2004-2005 -primer trimestre- i acabo de fer la darrera assignatura: el Practicum II. Són vuit anys d'estudiant (dec ser el més vell, suposo; tot un rècord). Estic content d'haver estat a la UOC, perquè m'ha permès reciclar-me al meu ritme (per això vaig fer Psicopedagogia, per a reciclar-me, ja que sóc pedagog). Això sí, una mica car sí que m'ha costat, aquest reciclatge. Dono l'enhorabona a la iniciativa de la UOC, que he seguit des del seu començament com a vertadera alternativa per a les persones que vivim lluny dels centres universitaris; iniciativa del segle XX per al segle XXI.