Tinc cinquanta-cinc anys, vaig començar Psicologia cap als anys setanta, però era un rotllo, havies de fer dos anys de comuns de Filosofia i Lletres i fins a tercer curs no feies res de Psicologia. Ho vaig deixar, però sempre em va quedar "el cuquet", i quan vaig descobrir la UOC m'hi vaig llençar i aquí estic. No sé si l'acabaré mai, però per a mi és una gran experiència. Una curiositat: en aquesta casa de l'avinguda del Tibidabo, seu de la UOC, hi vaig viure tres anys, quan era un internat de religioses.