Quan vaig acabar el COU no vaig poder continuar els estudis universitaris per problemes personals i em vaig posar a treballar. L'any 1996 vaig descobrir la UOC; era l'oportunitat de demostrar-me que ho podia fer. Vaig fer la sol·licitud d'accés i la UOC em va denegar l'entrada. Ho vaig tornar a provar l'any 1997 i aquest cop sí que vaig poder matricular-me de CCEE. Era un nou món, ple de dificultats (connexió, PAC, materials, manca d'hores, la feina, etc.), però vaig arribar al final i em vaig graduar el 2002.

Vull deixar constància que no ho hauria aconseguit mai sense la meva tutora, l'Esther Subirà, que creia en mi més que jo mateix; sense els meus companys d'inici (encara quedem per sopar de tant en tant), amb els quals compartia penes i alegries; sense la UOC, que va posar els mitjans i el mètode i va donar l'oportunitat d'estudiar a algú que no hauria pogut anar mai a una universitat presencial; ni sense la meva família, que em va donar totes les facilitats per a poder-ho fer.
La UOC em va aportar un parell de coses clau, a part de les acadèmiques: la confiança en mi mateix i la passió per l'estudi, que continuo practicant regularment amb tot tipus de cursos. No sóc el mateix que es va matricular l'any 1997. Per això, com que crec que estic en deute amb la UOC, m'agrada col·laborar amb aquesta universitat en tot el que puc; una altra manera de no perdre el contacte amb tots vosaltres.

En resum, la UOC m'ha donat grans amics, m'ha donat formació acadèmica, m'ha donat una professió i m'ha ajudat a formar-me com a persona; crec que l'objectiu està plenament assolit.

Molts ànims a tots els qui comenceu, als qui esteu a mitges, als qui ja acabeu i als qui ja sou graduats/des, perquè això vostre/nostre acaba de començar...