L'any 1998 vaig decidir estudiar des d'una universitat no presencial. En aquella època poca gent tenia Internet o, fins i tot, ordinador personal a casa. Vaig veure una propaganda de la UOC amb les tres o quatre llicenciatures que oferia llavors i m'hi vaig matricular.
A Terrassa encara no hi havia centre de suport i havia d'anar a Sabadell per a arreglar el paperam, ja que jo provenia d'una altra universitat.
Quina sorpresa que vaig tenir en descobrir que encara em relacionava amb més gent que als anys passats a Bellaterra. Els estudiants col·laboràvem més entre nosaltres que a la universitat tradicional.
Em passava hores davant l'ordinador. La mateixa UOC ens ensenyava a navegar per Internet perquè tots érem inexperts.
I, vuit anys després, sóc aquí de nou...