Quan els ordinadors començaven a entrar a la majoria de les cases, quan la connexió a Internet era escassa, quan l'ús del correu electrònic era puntual, quan la formació virtual era un somni, quan els CD-ROM no existien, quan treballar en grup virtualment en les dimensions actuals era impensable..., Gabriel Ferraté i el seu equip van apostar, aprofitant les possibilitats emergents que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació, per apropar als ciutadans un nou model pedagògic que trenqués les barreres de l'espai i el temps tenint al centre l'estudiant.

Arrelada a la realitat cultural, social i lingüística de Catalunya, ara fa deu anys neix la Universitat Oberta de Catalunya, que permet reunir-nos professionals i estudiants de característiques molt diverses (edats, professions, nivells econòmics, llocs de residència, situació personal, experiència professional, competències intel·lectuals...), tots nosaltres amb un denominador comú: compartir coneixements i obrir un nou món de possibilitats.

Amb gran il·lusió (estudiants, professorat i personal de gestió) l'1 de setembre de 1995 vam entrar al Campus Virtual, un nou entorn d'ensenyament-aprenentatge que tots desconeixíem i més encara la seva espectacular evolució. Tots vam haver d'aprendre nous sistemes de comunicació i transmissió de coneixements i per a fer-ho les nostres novetats vam haver de passar.

Cal dir que en aquells moments la familiaritat amb la tecnologia telemàtica tendia a ser escassa i l'habilitat en l'expressió escrita havia de millorar.

Amb el campus de "boletes" i l'assignatura Multimèdia i comunicació vam iniciar els estudis. Des d'aquell entorn tindríem accés als consultors, tutors... Un dels espais més visitats per tots era el Bar, que juntament amb les trobades presencials va generar simpàtiques confusions. En aquells inicis es desconeixia el perfil del nostre interlocutor, que podia ser un company d'estudis, un professor, personal de gestió... o fins i tot el mateix rector. Enmig de la conversa (virtual o presencial) de sobte s'observava un canvi de tema, to, lèxic... Algun professor o autoritat havia entrat al bar (o vés a saber l'estona que feia que hi era sense que fos reconegut per nosaltres). .../...

Fitxer adjunt: 10 anys UOC Marta Fuentes Agustí.doc