Vaig començar a estudiar Humanitats el setembre de 1998. He anat superant crèdits i assignatures de mica en mica i he passat pel pla vell i pel pla nou. De fet, m'ho he pres com un divertiment, perquè no sempre és fàcil combinar feina i estudis i, d'altra banda, jo ja tenia una llicenciatura prèvia de Periodisme. Tanmateix, gairebé sense adonar-me'n, ara estic a punt d'acabar la meva segona carrera (amb una mica de sort l'acabaré el semestre vinent). Aquests set anys han passat volant, tot i que, si miro enrere, m'adono de com m'ha canviat la vida en tot aquest temps: m'he casat, he tingut una filla..., i tot això sempre amb els apunts de la UOC voltant per casa. Hi ha hagut moments per a tot: de descoratge, d'avorriment, d'il·lusió, d'estrès, d'esforç... El balanç, però, és altament positiu. Tornaria a començar amb els ulls clucs.