Vaig descobrir la UOC a través d'un company de feina a mitjan 1999. La idea em va conquerir de seguida: era la manera d'acabar els meus estudis de Dret que, malgrat haver-ne completat el primer cicle en una universitat presencial, havia donat ja per definitivament abandonats per dedicar-me a una professió amb horaris difícils i trobar-me aleshores treballant molt lluny de casa. Una altra dificultat afegida era que ni tan sols disposava d'ordinador i sabia ben poca cosa d'informàtica i d'Internet.
El gener del 2000 vaig començar la segona etapa d'estudiant. A poc a poc (els inicis van ser difícils per allò de no tenir la informàtica gaire per la mà), malgrat haver passat per alguns entrebancs personals (canvis de feina, d'estat civil, de residència, etc.), de manera progressiva vaig anar aprovant assignatures i m'omple d'orgull dir-vos que ara ja tinc el final de la llicenciatura a l'abast de la mà. Ha estat tota una proesa.
Us he de dir que a la UOC sempre m'he trobat molt a gust. Mai de la vida no m'hauria vist amb cor d'acabar una carrera tan dura com és la de Dret en una universitat sense les particularitats de la UOC. Matricular-m'hi aquella tardor del 1999 va ser una decisió valenta, potser una de les més encertades que he pres mai.
Gràcies i salutacions a tothom.