Recordo la primera publicitat de la UOC: una plana sencera de La Vanguardia, a la dreta. Començava amb Humanitats, Econòmiques, Dret i no sé què més. "La universitat a distància diferent", deien. I cap allà vaig anar, de cap, sense pensar-m'ho, a l'edifici de la Cambra de Comerç de Barcelona, a formalitzar la matrícula. Vaig sortir-ne tan contenta que la Diagonal m'era petita!
Després la realitat es va anar imposant: els misteris del ciberespai, familiaritzar-me amb el Campus Virtual... i també els primers èxits, seguits de molts més. Les trobades amb la gent a qui finalment "posaves" la cara i la veu, els consultors, els exàmens, alguna decepció, moltes satisfaccions. I el temps passava i un semestre seguia l'altre i quan vaig mirar enrere no em podia creure que hagués caminat tot aquell camí.
No dic que tot hagi estat senzill, de cap manera. Dic que l'esforç ha valgut la pena, que tornaria a fer-lo mil vegades. Sacrificis? Sí que n'hi ha hagut, molts i de molts ordres. Caps de setmana davant l'ordinador? Molts també, més dels que puc comptar. Però era un repte i l'he assolit i ara tinc moltes més portes obertes de les que tenia abans.
