Quan vaig conèixer la UOC se'm van obrir les portes d'uns estudis que feia anys que volia fer, però que les circumstàncies laborals i personals no em deixaven fer.
Em feia por que no m'agradés, que em sentís sola davant la màquina, davant els llibres i les pac, però no ha estat així. Una de les coses que m'ha impressionat més d'aquest sistema d'estudi és que no m'he sentit sola en cap moment, sinó acompanyada sempre de tots els qui, amb mi, s'endinsaven en el camí de la filologia.
Només em falta un any i he de dir que ha estat un plaer.