Jo, em vaig decidir tard: amb trenta anys em vaig plantejar que volia anar a la universitat, vaig fer l'examen per a majors de 25 i el vaig aprovar. O sigui que vaig començar a l'Escola d'Empresarials de Sabadell, però ja us ho podeu imaginar: la parella, la feina i la casa. Però s'hi va sumar una cosa més: un fill. Aquí ja vaig veure que continuar estudiant era impossible, o sigui que vaig pensar en la UOC.

I aquí em teniu fent poquetes assignatures cada trimestre, però amb la mateixa il·lusió i ganes que el primer dia i convençuda que ben aviat seré diplomada.