El primer campus virtual, l'any 1995, fou excepcional. Aquells de nosaltres que tinguérem la sort d'iniciar el projecte amb l'equip del rector i els vicerectors vam constatar que la virtualitat no deixava de ser una modalitat diferent de presència... més sòlida del que ens podíem imaginar...

Hi havia un espai que es deia Petits anuncis, on la gent hi posava el que volia, una mica de tot, tipus "es venen uns esquís nous", "qui vol un cadell de pastor alemany?" i coses per l'estil. En aquest espai, a l'època d'exàmens, una colla d'estudiants del grup pilot de Psicopedagogia va engegar una discussió que no tocava.

Els nervis, a l'època d'exàmens, poden amb tothom! Ben cert.

Un dels estudiants d'aquell grup magnífic, l'honorable Jaume Carbonell, va decidir engegar una discussió sobre un afer intrigant. La pregunta fou: "què passa si fiques un ou al microones?"

La xerinola estava assegurada. A veure qui la deia més grossa.
Una de les companyes d'en Jaume, noia dolça i atrevida, va gosar dir-li "ai, que n'ets de dolent!", i, sense saber-ho, el féu entrar a la història de la UOC, per a la posteritat, per als nostres descendents uoquis. A partir d'aquell dia, en Jaume ja no fou més Carbonell, fou en "Jaume dolent". Ningú no va recordar mai més com es deia.

Els informàtics, esverats, van comunicar al grup que l'espai Petits anuncis no era el més adequat per a l'afer dels ous. Els estudiants reclamaren... i així fou com nasqué, al Campus, l'espai de Fòrum.

Un espai per als estudiants... i la gresca que els anima. Una gresca eterna, immutable, absoluta... que es perd en la nit dels temps de la Universitat.