UOC, 10 anys d'història
Ana Betlem Pons Sans (Estudiant)
No pensava enviar cap relat però ara estava pensant entorn del tema de l'educació a les Illes i crec que pot ser il·lustratiu de com ens trobam i sentim a voltes.

Jo havia acabat Magisteri i tenia ganes de continuar estudiant, però com que era de Menorca volia estudiar des de Menorca, no des de Mallorca. A Mallorca em van dir que a distància només podia fer les "assignatures pont". Llavors vaig fer les "pont" des de Menorca i l'any següent vaig descobrir la UOC. Record que era ben al principi i no es tenia clar si ho podia estudiar a la UOC essent de Menorca. Sabia que la conselleria de les Illes havia fet un pacte amb la UOC, però no sabia si es podia. Després de moltes telefonades vaig esbrinar que podia estudiar a través de la UOC. Vaig anar un dia a Barcelona i em vaig matricular de quatre assignatures. Com que en aquell moment vivia al camp i la xarxa era de telèfon rural i no em permetia la connexió a Internet, ho vaig deixar.

Al cap d'uns quants anys vaig rebre una carta on se m'animava a tornar a començar. Ho vaig fer. Ara, si no hi ha novetat, just em queden les pràctiques de Psicopedagia per poder acabar la llicenciatura de Psicopedagogia. Ara fa dos anys que es pot estudiar Psicopedagogia des de Menorca i la UIB s'ha descentralitzat bastant, amb la qual cosa ha millorat molt l'oferta. Així i tot, la UOC està prenent força entre la gent de l'illa, ja que és una eina que ens permet rompre les dificultats de la insularitat.

Torna