El meu començament a la UOC no podia ser pitjor. El mateix dia que vaig quedar amb la meva tutora, la senyora Teresa Padrós, a les 16.00 hores del dia 30 de juny de 1998, cap al migdia del mateix dia em van dir a l'hospital on treballo que el meu pare tenia càncer d'estómac i que probablement no se'n sortiria. Quan la Teresa em va aconsellar que em matriculés de dues assignatures, perquè treballava, i jo vaig optar per matricular-me'n de sis, em va mirar com dient "aquesta està boja!!!", però dins meu només pensava "si el pare se'n surt, amb la il·lusió que li fa que sigui llicenciada en Dret, doncs fantàstic, i si no se'n surt, necessito temps per a pensar en una altra cosa...".

Bé, em vaig matricular de les sis assignatures i el meu pare se'n va sortir: li varen extirpar dues terceres parts de l'estómac i un ronyó (tenia dos càncers diferents). Quan ja començava a aixecar cap, a la mare al novembre de 1998 li diagnostiquen un càncer de mama, el més maligne que hi ha. Jo només tenia una consigna: treballar, portar als metges els meus pares i estudiar Dret com una boja... Tant i tant em vaig esforçar que ho vaig aprovar tot, però hi va haver un problema: em vaig oblidar de menjar i al gener de 1999 em diagnosticaven una anorèxia de la qual no em vaig recuperar fins al 2000. La meva consigna continuava essent: estudiar, treballar i estar pels pares. Bé, el primer semestre de 1999 i l'any 2000 no els tinc en compte, perquè jo i ells estàvem malalts, però vaig continuar i en quatre anys em vaig treure la llicenciatura de Dret.

En l'actualitat els meus pares estan lliures del càncer (al meu pare li varen donar l'alta l'any passat i la meva mare ha de continuar amb les mamografies, perquè és el que està establert pels metges), i jo m'he recuperat de l'anorèxia. Al juny del 2003 vaig acabar la llicenciatura de Dret i al setembre els meus pares varen celebrar-ho amb mi en l'acte que va tenir lloc a Sabadell, del qual m'agradaria enviar-vos una fotografia.

Així que ja sóc llicenciada en Dret i ara, després d'un any de descans, preparo les oposicions per a fiscal de l'Estat, que és el que he volgut ser tota la meva vida.

Res més. La meva història a la UOC, que va començar molt malament, finalment ha acabat molt bé i jo feliç de poder tenir els meus pares al meu costat. Gràcies a tots!