Quan vaig sentir parlar de la UOC per primera vegada sentí com una mena de presagi. En pensar-hi trobava tota una odissea fer uns estudis universitaris per Internet i admirava aquells que s'havien llançat a aquesta aventura. Alguns anys més tard, a l'abril o el maig del 2001, decidí fer el pas i matricular-me a Dret, estudis que feia molt temps havia hagut que deixar per motius d'incompatibilitat d'horaris amb la feina. Casat i amb dos fills, desenvolupant una feina de responsabilitat i sense tenir ni idea d'Internet, perquè ni a casa ni a la oficina hi tenia accés, com a molt al correu electrònic, vaig agafar el "timó" i vaig començar a navegar pel Campus, per la Biblioteca Virtual, cercant en les bases de dades jurídiques... tot un repte i a la vegada un gran descobriment per a mi.
Han passat més de tres anys; si Déu vol i amb l'ajut de la meva família, d'aquí a un any hauré assolit una fita que veia impossible i que gràcies a la UOC podré fer realitat: llicenciar-me en Dret. Des d'ací ho aprofito per a agrair i felicitar una vegada més tota la gent de la UOC, tant personal docent com companys, pel seu esperit motivador i solidari que tant la caracteritza, mèrit que es multiplica perquè el món de la "xarxa" n'és l'escenari. Realment on hi ha fe i sentiments no existeixen distàncies.
Em sento molt orgullós de pertànyer a aquesta gran comunitat.
Per molts anys!!!