Per a mi, triar la UOC va ser una de les millors decisions que he fet en la meua vida. Recorde que jo intentava combinar els meus estudis presencials amb la feina en una consultora informàtica. De bojos.

Passaven els semestres i tot estancat. A punt d'abandonar massa vegades. I un primer dia de curs vaig anar a l'aula on teníem la classe de presentació d'una assignatura d'eixa on s'arrepleguen alumnes de massa promocions.

Jo venia directament d'un client, amb maletí, corbata i vestit. Quan la gent em veié arribar, pensà "un professor" i se n'anaren a seure's ben formalets. El silenci que hi havia quan vaig entrar a l'aula em digué ben a les clares que jo ja no pintava res allà.

Vaig anar tot d'una des d'Alacant fins a Tortosa. Encara recorde la sensació de llibertat a la tornada, amb la finestreta baixada i el convenciment que havia passat pàgina. Ara anava de bo.

D'aleshores ençà, molta força de voluntat, milions de PAC, exàmens i proves diverses. Tantes nits i caps de setmana dedicats a la UOC que ni ho recorde. Treball i esforç ben invertits.

I ara? Un bon grapat d'amics fets al camí, un objectiu personal llargament esperat que arribarà d'ací a divuit dies, el proper 10 de gener de 2005. Ah! i unes paraules que tenia moltes ganes de veure al meu campus: treball de final de carrera.

Ho tornaria a fer. Potser ho tornaré a fer aviat. Noves metes amb la UOC. Sé que aviat tornaré a Tortosa.