Eren les acaballes de l'any 2000, quan les noves tecnologies de la informació feien passos ferms per a implantar-se en la nostra vida quotidiana. En aquells moments jo ja treballava al Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i hi havia propostes immediates relacionades amb el món virtual. No sé com vaig veure que la UOC impulsava la primera edició del postgrau de Periodisme digital, que em va atreure des del primer moment. M'ho vaig pensar molt, però finalment m'hi vaig apuntar. Em semblava que era bo per a la meva formació, tenia l'atractiu de ser un llenguatge molt nou, tot estava per fer i era un món per descobrir. Professionalment, era un repte nou i amb aplicacions molt ràpides.

Resident a Tarragona, des de mitjan dels anys noranta havia sentit a parlar molt d'Internet i de les transformacions socials, laborals, econòmiques... que la xarxa comportaria. En aquesta ciutat, l'any 1995 s'estrenava Tinet, la primera xarxa ciutadana de l'Estat espanyol. Veia sovint Manel Sanromà, un entusiasta d'Internet i promotor de Tinet, i tot el que explicava amb relació a aquest mitjà de comunicació em semblava fascinant. O sigui que tot aquest entorn em va engrescar a matricular-me.

Vam ser la primera promoció i, com succeeix sempre en una primera experiència, el camí no va ser fàcil, el postgrau es va allargar més del que era previst i tots vam aprendre a organitzar-nos sobre la marxa. En tot cas, va ser una experiència fantàstica: hi havia molt d'interès per part dels professors i entre els companys ens ajudàvem moltíssim. Era impressionant estar fent una pràctica a les tantes de la nit d'un cap de setmana o un dia de festa i que et sorgís un dubte: no hi havia problema, posaves un missatge i de seguida et contestava algú. Senties la classe molt a prop teu, tot i que mai no ens vèiem, només per a anar a sopar o de copes algun dia, perquè es va crear bon ambient.

Em va semblar magnífic el sistema de treball: anar al teu ritme, amb unes mínimes pautes, que és obvi que existeixin quan comparteixes una activitat de grup. Tot depenia molt de tu: que anessis mirant què penjaven, que fossis responsable en la teva organització... Ara bé, per mi va ser una manera d'estudiar captivadora i assequible: no havia d'estar pendent de ser a classe a tal hora, destinava temps al postgrau segons la meva disponibilitat; sempre tenies algú que t'atenia o t'ajudava... Mai no et senties sola: a la xarxa sempre hi havia algú. Va ser una nova manera d'aprendre que em va resultar molt gratificant.