El que més recordo és la primera trobada... Jo perduda pels passadissos i pensant: "Però, què hi fas ací?" I llavors vaig conèixer els qui en l'actualitat són bons amics.
Tots reien dient: casada, dos fills i treure's una carrera. Te'n cansaràs i ho deixaràs... Doncs, ni me n'he cansat ni ho penso deixar. Estic gaudint com mai d'aprendre coses noves, de conèixer gent nova... I de conservar aquells qui em van "rescatar" dels passadissos de l'Autònoma. Encara és avui que quan hi ha una trobada la broma és quedar als passadissos, perquè allà segur que em troben. Però ara ja no penso què hi faig ací.
Felicito la tutora i els consultors que he tingut, sempre m'han empentat endavant i han estat al meu costat quan els he necessitat.