Passejava per Xangai, fa uns quants mesos, cap a mitjans del mes de juny del 2004, amb en Francesc i en Lluís, dos companys de feina a la universitat, quan ens vam creuar amb un grup que parlava en català. La sorpresa en sentir-los ens va fer aturar i enraonar una estona. Ens explicàvem el que fèiem uns i altres per aquelles terres. La sorpresa va ser gran quan un d'ells ens diu que està estudiant Humanitats a la UOC, i fins i tot comenta que n'està encantat! Sincerament he de dir que, en incorporar-me a la UOC com a professor, d'això ja fa més de sis anys si no em falla la memòria, mai no hauria imaginat que una situació com aquesta podia ser una realitat.